Aquesta publicació també està disponible a: Español
Des de Nova Acròpolis Sabadell, recentment vam tenir el plaer de presentar una conferència sobre els mites catalans. Es va parlar, és clar, del mite català més famós, el de Sant Jordi i el drac, així com altres també molt coneguts i interessants.
Explorar els mites catalans amb un toc filosòfic és emprendre un viatge interior que ens convida a qüestionar, a pensar ia transformar-nos. És descobrir que la cultura no es limita a les formes artístiques o literàries, sinó que és un ric teixit de saviesa que ens parla sobre el nostre passat, ens il·lumina el present i ens inspira per al futur. En aquest sentit, cada mite és una lliçó de vida, un recordatori de la nostra capacitat de transcendència i de la investigació inacabable del significat i la veritat.
Amb una mirada filosòfica, podem interpretar aquests mites com a metàfores de la condició humana. Prenguem, per exemple, la llegenda del Drac: més enllà de ser un enemic a vèncer, aquest monstre representa les forces internes que ens desafien a equilibrar la nostra raó amb la passió, el caos amb la serenitat. Així, el relat esdevé una reflexió sobre la dualitat inherent a l’existència, on la lluita contra el “drac interior” és essencial per assolir la plenitud personal.
Els mites, per la seva naturalesa simbòlica, ens conviden també a meditar sobre la relació entre allò visible i allò invisible, entre allò material i allò espiritual. A cada llegenda es troba una doble lectura: una literal i una metafòrica, on el mite esdevé una mena de manual de vida que ens guia en la investigació del sentit. Aquest diàleg entre la realitat i la fantasia ens recorda que, tal com la llum necessita l’ombra per brillar, el nostre camí cap al coneixement també està format per les dificultats i els misteris que ens desafien constantment.
D’altra banda, el Gegant, amb una presència imponent, ens recorda que la nostra existència no és solitària, sinó que es teixeix en una xarxa de relacions i tradicions. La figura del Gegant ens parla de la importància de l’arrel i de la solidaritat col·lectiva, una crida a reconèixer que el benestar individual sovint depèn de la força del grup. És en essència una invitació a mirar més enllà del jo ia celebrar la riquesa que ens aporta la comunitat.
Els mites catalans són espelmes que il·luminen el camí de la nostra identitat, una herència rica i polifacètica que travessa el temps amb la seva màgia i misteri. A cada relat, des del Drac que simbolitza la lluita entre l’ordre i el caos fins al Gegant que evoca la força de la comunitat, es revelen els conflictes i les aspiracions de la nostra ànima col·lectiva.
