Aquesta publicació també està disponible a:
Tots els que van assistir a la xerrada Matemàtiques simbòliques i sagrades en les ciències de l’Antiguitat, realitzada a l´Escola ’Escola de Filosofia Nova Acròpolis Barcelona, es van endinsar en el fascinant llenguatge amb què les antigues civilitzacions comprenien i ordenaven el cosmos.
Des de la seva arrel etimològica, el terme ens remet a allò que pot ser conegut. Les matemàtiques, enteses així, es converteixen en un pont entre els números, les formes i el Logos, és a dir, en el principi ordenador de la realitat.
Allò etern, allò dual, la Trinitat i el quaternari
Mitjançant analogies profundes, la xerrada va recórrer el simbolisme dels primers números: l’U com a principi etern i indivisible; el Dos com a expressió de la dualitat que travessa tota l’existència —allò místic i allò racional, Orient i Occident, allò interior i allò exterior—; el Tres com la Trinitat que sintetitza els oposats i el Quatre com el quaternari que dona estabilitat i forma al món manifestat.
Més que abstraccions, aquestes realitats numèriques són eines amb les quals podem harmonitzar-nos en la vida quotidiana, recuperant la profunditat espiritual que encarnen.
La justa mesura: càlcul moral, no numèric
Un dels momens més reveladors de la xerrada va ser la reflexió sobre la justa mesura o el camí del mig, tan estudiat pels grecs. Aquest art de trobar l’equilibri no s’aplica amb els números, sinó amb les virtuts: és un càlcul moral i ètic.
En aquest sentit, les matemàtiques simbòliques ofereixen eines pràctiques per a la veritable evolució humana, que és molt més que intel·lectual i tecnològica: és, sobretot, interna, moral i ètica.
I si els números no només serveixen per comptar, sinó que ens ensenyen a viure millor?
