Aquesta publicació també està disponible a:
D’on sorgeix la vida? És una d’aquelles preguntes que no pertanyen a cap època concreta, perquè han acompanyat l’ésser humà en totes. A l’Escola de Filosofia Nova Acròpolis Barcelona vam investigar aquesta qüestió en una conferència que va recórrer, amb una ment oberta i curiosa, les grans respostes que la humanitat ha construït al llarg del temps.
Tota teoria sobre l’origen de la vida s’inscriu en un dels dos grans paradigmes: el que sosté que la vida sorgeix en un moment determinat a partir de la matèria inert, i el que proposa que la vida és eterna i infinita, present a cada racó de l’univers. Comprendre ambdós enfocaments ens permet ampliar la nostra capacitat per contemplar aquest gran misteri.
La tradició vèdica de l’antiga Índia partia d’un acte de profunda humilitat: el principi de tot, Brahman, és incognoscible. Un dels seus llibres sagrats, el Rig-Veda, reconeix que potser ni el mateix creador sap d’on va sorgir la creació, una honestedat intel·lectual que continua sent vàlida avui.
La visió de la filosofia clàssica: arquetips i ciclicitat
Segons Plató, la deïtat primordial, el Demiürg, utilitzant com a models els arquetips —el Bé, la Justícia, la Bellesa i la Veritat—, va donar origen a tot allò que existeix.
Per a l’estoïcisme, l’univers té una naturalesa cíclica i l’essència de totes les coses manifestades és la mateixa. Per als estoics, tot ocorre perquè és necessari i respon a una finalitat.
Les teories modernes van introduir nous elements: el món entès com una màquina i la vida concebuda com un procés material. La teoria cel·lular, la síntesi de compostos orgànics obtinguts al laboratori i la teoria de l’evolució van consolidar aquest paradigma. I, tanmateix, dècades després, la pregunta sobre com van sorgir la primera cèl·lula o l’ADN continua sense una resposta definitiva. Al segle XIX va ressorgir la pregunta: i si no és la matèria la que origina la vida, sinó l’evolució de la consciència?
Avui ens podem plantejar altres preguntes, certament no originals, però sí necessàries:
Què significa estar viu?
Què implica ser la manifestació d’una consciència capaç de transcendir allò merament humà?
